Tenir present les persones que sofreixen

Sempre cal tenir present les persones que sofreixen, ja siguin properes o no, donant suport, col.laborant amb entitats, pregant ...
Què et semblaria que persones d'arreu del món uns dies ens proposéssim d'una manera especial tenir més present a les persones que sofreixen ja sigui per malalties, guerres, maltractaments, pobresa, falta d'estimació....?

Què et semblaria si busquéssim alguna cosa que ens servís de recordatori,per tots igual, portar una insígnia, tenir alguna cosa a casa que ens ho recordi, fer alguna cosa tots aquells dies..?

Què et semblaria si cadascú individualment fes un esforç pels altres, donant diners, roba, ajudant a associacions...?

Què et semblaria si a més cadascú escrigués un desig de millora del món, escrigués gràcies per les coses que l'han ajudat i escrigués perdó per les equivocacions?

Doncs, això és el què molts creients intenten viure en la quaresma.

Per quaresma, el seu recordatori és no menjar carn, una manera de tenir present a gent que no pot menjar per pobresa, per malaltia, per guerra.... sí, podrien haver escollit una altre recordatori,  però   des de fa molts anys tenen aquesta tradició.

Per quaresma, cadascú individualment ajuda amb diners o d'alguna manera a les persones necessitades

Per quaresma,  donen més importància a la pregària,a donar gràcies a Déu, demanar perdó i pregar per desitjar una millora del món i trobar la manera d'ajudar-nos .

Seguim moltes tradicions, per què no seguir aquesta també?

Pare, com és de gran Déu ?

 

Un fill va fer aquesta pregunta al seu pare:
– Pare, com és de gran Déu?
El pare es va quedar pensant la resposta i finalment li va dir:
– Veus aquell avió? li va preguntar assenyalant al cel.
– Sí, és molt petit -va contestar el fill.
El pare va agafar el cotxe i va portar el fill a l’aeroport. Li va ensenyar un avió, i el nen va comentar:
– Que gran  que és  !!!
Doncs Déu és més o menys gran en la mesura que tu estiguis més o menys a prop d’ell.

Bona Pasqua!

Després de la mort de Jesús, els seus deixebles acovardits es van amagar, tenien por... semblava que la vida de Jesús, en qui havien dipositat tota la confiança, ja  no tenia cap sentit... tot s'havia capgirat...

---

Però... què va passar al cap d'uns dies? És veritat que Jesús va ressuscitar?
Costa de creure, però realment, algun fet extraordinari va ocórrer per què, uns homes acovardits davant la mort del seu mestre,  després fossin capaços de transmetre el seu missatge amb valentia, fins a donar la vida.

DÉU HA CREAT L'HOME O L'HOME HA INVENTAT A DÉU

Aquesta qüestió es planteja sovint, però  si tant díficil li és a l'home, dissenyar o inventar qualsevol cosa, més encara, si l'existència de la vida, del món i de tots els éssers vius supera qualsevol científic. Això demostra que hi ha algú invisible, una força, una intel.ligència  que ha sigut capaç de configurar, dissenyar, programar... tot el món de la matèria. Demostra que la no matèria és més que la matèria. Tanta complexitat no pot ser qüestió d'atzar..

DÉU DÓNA SENTIT A LA VIDA

Creure ens porta un sentit a la vida. No es tracta únicament de creure en un Déu creador, si no en un Déu que té present el què ens hem esforçat, el què hem patit, el què hem estimat. Déu és una esperança pel qui pateix injustament, per qui s'equivoca...

QUI ÉS PER HAVER FET COSES TANT GRANS?

Afegeix la llegenda

Jesús ha estat un personatge impactant en la història. Ningú dubte de que va trencar esquemes en la seva època. Va ajudar els altres, va ensenyar estimar i tot ho feia amb autoritat, era coherent amb el què feia i deia i tenia sempre una resposta per tot.
Per a uns Jesús ha estat únicament una bona persona, per a d'altres és algú que dóna sentit a tota la vida humana i per tant, si creiem en la importància del què ha ensenyat, per què no creure i confiar en la part més important del seu missatge?Jesús ens ha ensenyat que Déu està present la nostra vida, ens ha ensenyat a pregar,a estimar a perdonar....

LA PAU QUE DÓNA LA FE

La pau i l'alegria profunda que s'experimenta sovint o ocasionalment en la fe, no es pot comparar amb les alegries diàries, en tenir la conciència tranquila, és quelcom més gran.